ProZ.com translation contests »
Sin telaraña en las pupilas: "Frases de Oliverio Girondo" » Spanish to Catalan » Entry #15119


Source text in Spanish — View comments about this source text »

Translation #15119

- «Aspiramos a ser lo que auténticamente somos, pero a medida que creemos lograrlo, nos invade el hartazgo de lo que realmente somos».

- «Los únicos brazos entre los cuales nos resignaríamos a pasar la vida son los brazos de las Venus que han perdido los brazos».

- «Una luz sin fuerza para llegar al suelo ribetea con tiza las molduras y las aristas de las casas, que tienen facha de haber dormido mal, y obliga a salir de entre sus sábanas a las nubes desnudas, que se envuelven en gasas amarillentas y verdosas y se ciñen, por último, una túnica blanca».

- «Jamás existirán caballos capaces de tirar un par de patadas que violenten, más rotundamente, las leyes de la perspectiva y posean, al mismo tiempo, un concepto más equilibrado de la composición, que el par de patadas que tiran los heroicos percherones de Paolo Uccello».

- «Nada ansío de nada, mientras dura el instante de eternidad que es todo, cuando no quiero nada».

- «Aunque se alteren todas nuestras concepciones sobre la Vida y la Muerte, ha llegado el momento de denunciar la enorme superchería de las "Meninas" que —siendo las propias "Meninas" de carne y hueso— colgaron un letrerito donde se lee Velázquez, para que nadie descubriera el auténtico y secular milagro de su inmortalidad».

- «La disección de los ojos de Monet hubiera demostrado que Monet poseía ojos de mosca; ojos forzados por innumerables ojitos que distinguen con nitidez los más sutiles matices de un color pero que, siendo ojos autónomos, perciben esos matices independientemente, sin alcanzar una visión sintética de conjunto».

- «El cúmulo de atorrantismo y de burdel, de uso y abuso de limpiabotas, de sensiblería engominada, de ojo en compota, de rebote y de tristeza sin razón —allí está la pampa... más allá del indio... la quena... el tamboril— que se espereza y canta en los acordes del tango que improvisa cualquier lunfardo».

- «Los cubistas salvaron a la pintura de las corrientes de aire, de los rayos de sol que amenazaban derretirla pero —al cerrar herméticamente las ventanas, que los impresionistas habían abierto en un exceso de entusiasmo— le suministraron tal cúmulo de recetas, una cantidad tan grande de ventosas que poco faltó para que la asfixiaran y la dejasen descarnada, como un esqueleto».

- «Los bustos romanos serían incapaces de pensar si el tiempo no les hubiera destrozado la nariz».
Aspirem a ser el que autènticament som, però a mida que creiem aconseguir-ho, ens envaeix la lassitud del que realment som.

Els únics braços entre els quals ens resignaríem a passar-hi la vida són els braços de les Venus que han perdut els seus braços.

Una llum sense força per arribar a terra enriveta amb guix les motllures i les arestes de les cases, que fan fila d'haver dormit malament, i obliga els núvols nus a sortir d'entre els seus llençols, que embolcallen amb gases groguenques i verdoses i se cenyeixen, finalment, una túnica blanca.

No existiran mai cavalls capaços de deixar anar un parell de coces que violentin, més rotundament, les lleis de la persepectiva i posseeixin, alhora, un concepte més equilibrat de la composició, que el parell de coces que deixen anar els heroics perxerons d'en Paolo Uccello.

Res no anhelo de res, mentre duri l'instant d'eternintat que ho és tot, quan no vull res.

Malgrat s'alterin totes les nostres concepcions sobre la Vida i la Mort, ha arribat el moment de denunciar l'enorme superxeria de les "Meninas" que - essent les pròpies "Meninas" de carn i ossos, van penjar una plaqueta on s'hi llegeix Velázquez, per tal que ningú descobrís l'autèntic i secular miracle de la seva immortalitat.

La dissecció dels ulls d'en Monet hagués demostrat que en Monet posseïa ulls de mosca; ulls forçats per innombrables ullets que distingeixen amb nitidesa els matisos més subtils d'un color però que, essent ulls autònoms, perceben aquests matisos independentment, sense assolir una visió sintètica d'un conjunt.

El cúmul d'ociositat i de bordell, d'ús i abús d'enllustradors, de sensibleria engominada, d'ull en compota, de rebot i tristesa sense motiu - allà hi ha la pampa... més enllà de l'indi, la quena, el timbal- que es deixondeix i canta als acords del tango que improvisa qualsevol lunfardo.

Els cubistes van salvar la pintura dels corrents d'aire, dels rajos de sol que amenaçaven amb fondre-la però -un cop tancades hermèticament les finestres, que els impressionistes havien obert en un excés d'entusiasme- li van subministrar tal quantitat de receptes, una quantitat tan gran de ventoses, que poc va faltar perquè l'ofeguessin i la deixessin descarnada, com un esquelet.

Els bustos romans serien incapaços de pensar si el temps no els hagués destrossat el nas.