-Tinc una proposta.
Es va inclinar endavant com ho fa la meva amiga April quan em vol explicar un secret, encara que cap dels seus secrets no valgui res. O ni tan sols siguin secrets.
-Si no li dius a ningú que soc aquí, et puc arreglar els ulls.
-Au, va, fot el camp!
Va parpellejar un parell de cops.
-És el que miro de fer.
-El que vull dir és que no pots fer això!
-Per què no?
-Doncs perquè ningú no ha estat capaç d'arreglar-me els ulls, a banda de les ulleres.
-Tinc certes habilitats. Ja ho veuràs, suposant que...
-... no li dic res de tu a ningú?
-Justa la fusta, aquest és el quid.
-Com sé que no em tornaràs cec? Podries ser un d'aquells de telemàrqueting que fan promeses i al capdavall tot són mentides.
Va començar a posar i treure cera altra vegada.
-No faria una cosa així a algú que no m'ha fet cap mal.
-Vols dir que si te n'hagués fet em tornaries cec?
-Això és informació que no necessites saber.
-I si m'arregles els ulls i no dic res de tu a ningú, te n'aniràs dels nostres camps?
-Justa la fusta!