[...] "Tinc una proposta." Es va inclinar cap endavant com fa la meva amiga April quan vol explicar un secret, tot i que cap dels seus secrets és gens bo. O ni tan sols secrets de veritat. "Si no li dius a ningú que soc aquí, et puc curar la vista."
"Fora del poble!"
Va parpellejar un parell de vegades. "Això és el que intento fer."
"El que vull dir és que no pots fer això!"
"Per què no?"
"Bé, ningú més m'ha pogut curar la vista, a part de"les ulleres."
"Tinc certes habilitats. Veuràs, atès que..."
"...No li parlo a ningú de tu?"
"Aquest és el fons de la qüestió, aquest és el tema."
"Com sé que no em deixaràs cega? Podries ser com un d'aquests televenedors que fan promeses però menteixen completament."
Va començar a encerar-se, a encerar-se de nou. "No faria una cosa així a una criatura que no m'ha fet cap mal."
"Vols dir que si et fes mal, em podries deixar cec?"
"Hauria de passar per saber-ho."
"I si em cures la vista i no li parlo a ningú de tu, marxaràs de les nostres terres?"
"Aquest és el fons de la qüestió!” [...]